Per expressar una ordre, donar instruccions o fer una recomanació cal fer servir l'imperatiu i no pas l'infinitiu. Per exemple: Premeu el botó (i no Prémer el botó). Així, per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics, com ara rètols, avisos, manuals d'instruccions, etc., s'utilitza la segona persona del plural de l'imperatiu, és a dir, el tractament de vós, i no pas el tractament de vostè.

Ara bé, cal recordar que per expressar ordres en negatiu s'utilitza el present de subjuntiu en lloc de l'imperatiu. Per exemple:

En lloc de...	Cal dir...
Estirar/Empènyer	Estireu/Empenyeu
Deixar sortir abans d'entrar	Deixeu sortir abans d'entrar
No creuar la via	No creueu la via
Veure la pàgina 20	Vegeu la pàgina 20
No trepitjar la gespa	No trepitgeu la gespa
Afegir sal i pebre al plat	Afegiu sal i pebre al plat
No distreure el conductor	No distragueu el conductor
Repartir el full entre els assistents	Repartiu el full entre els assistents

 

Això no obstant, cal tenir en compte que hi ha una sèrie de casos en què es pot fer servir l'infinitiu amb valors propers a l'imperatiu. Són els següents:

1. En interfícies digitals, per donar nom a les funcions d'un aparell, com a opcions disponibles. Per exemple: Reiniciar, Personalitzar, Configurar la pàgina.


2. En recordatoris personals. Per exemple: Demanar hora al dentista, Anar a comprar peix al mercat.


3. En registres informals, per indicar situacions que no han tingut lloc i que hauria estat convenient que es produïssin, un dels recursos que es pot utilitzar és l'infinitiu compost. Per exemple: Volies un gelat? Haver-m'ho dit abans!

 

Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (34.4)  

Accions en les interfícies digitals: infinitiu o imperatiu?  

Segona persona de plural de l'imperatiu   'respongueu' o 'responeu'?